Com ha canviat

Ruïnes d'Al Fustat

El Caire actualment és una de les ciutats més importants del Mediterrani, però no fou fins l’any 116 a.c. que els romans la fundaren reconstruint un antiga fortalesa persa. Fins aquell moment les capitals de l’Imperi Egipci havien estat Memfis i, després de la invasió macedònica, Alexandria.

El Caire està ubicada al costat del Nil, i la ciutat actual està edificada sobre quatre construccions successives musulmanes:

1.      Al Fustat (significa El campament en àrab) fou el nucli original i la primera capital de l’Egipte àrab, construïda entre la fortalesa romana i el Nil per part del general Amr ibn al-As just després de la conquesta àrab d’Egipte l’any 641. En poc temps es convertí en el centre administratiu d’Egipte des d’on es va difondre l’àrab com a llengua oficial i s’aplicaren impostos especials als ciutadans de creences religioses no musulmanes. La ciutat va ser cremada per el visir Shawar l’any 1186 per evitar que caigués en mans dels creuats (cavallers que lluitaven per conquerir Jerusalem).

2.      Suleimán (governador d’Egipte) va fundar al costat d’Al Fustat la ciutat d’Al Askar (l’exèrcit en àrab), com a caserna militar. En aquesta part també s’hi construí el Palau del Govern

Palau d'Al Askar

3.      Ahmad ibn Tulun va edificar la fortalesa Al-Qatta'i amb el seu corresponent palau i mesquita dels quals actualment, només en queda una part de la mesquita

Universitat d'El Caire

4.      El Caire (LaTriunfant en àrab) va ser fundada per Yawhar al-Qaid l’any 972, al nord dels palaus s’hi construí  la mesquita de Al-Azahar, la primera universitat del món islàmic. Amb el temps aquesta part de la ciutat es convertí en el centre urbà.

L’any 1176 Salah al-Din (sultà d’Egipte i Síria) va construir la ciutadella per fortificar la ciutat ampliant-la i construint muralles noves de pedra. Aquest recinte separa la ciutat vella amb la nova.

La ciutat va créixer cap a l’oest i cap al sud deixant la ciutadella com a centre administratiu. La construcció de palaus i mesquites va atraure a molts comerciants i artesans que convertiren la ciutat en un centre de prosperitat del món àrab.

Els mamelucs (clan que dominava Egipte) regnaren des del 1250 i expulsaren als invasors mongols i creuats fins el 1517; any en que els otomans (clan de Turquia) ocuparien Egipte i el retindrien fins l’any 1798. Tot i així la universitat d’Al-Azhar esdevingué el referent intel·lectual en el món islàmic i Al-Qahira un centre internacional de comerç.

Després de la invasió napoleònica Mehmet Ali va començar a industrialitzar la societat obrint diverses fabriques tèxtils i de paper i modernitzant les infrastructures . L’any 1854 es va inaugurar la via de ferrocarril que unia El Caire amb Alexandria.

Postal en la que s'il·lustra una imatge del ferrocarril que unia El Caire amb Alexandria

Després de la industrialització El Caire tornà a sofrí una remodelació urbanística total amb reformes com sanejar les zones pantanoses i construir nous barris residencials al costat del Nil. Entre 1882 i 1973 la població va créixer un 250%, en gran part degut a l’èxode rural. La gent marxava dels pobles per anar a treballar a les indústries de la ciutat, donant més importància al sector secundàri que al primari.

Durant el domini britànic la cuitat es va modernitzar amb tecnologies com el telègraf i també es van ampliar les comunicacions amb una línia de ferrocarril cap al sud. La independència proclamada el 1922 va convertir El Caire en la capital d’Egipte, que va ser la caserna general de les forces britàniques durant la Segona Guerra Mundial.

Plànol d'El Caire després de la reforma urbanística

Actualment (2011) la ciutat és escenari de protestes i manifestacions en contra de l’excés  de brutalitat policial, les lleis d’emergència de l’estat, les altes taxes d’atur, la carència de vivendes i aliments, la inflació, la corrupció i la falta de llibertat d’opinió.

Imatge que ilustra les manifestacions